Tres años han pasado desde que el arte de mi amigo Elvio capturo mi esencia en esta foto. Gracias Elvio. Gracias Paula.

Así como mi sonrisa hacía de sol en medio de la tormenta que estallaba en mi interior, las luces de la calle iluminaban la oscuridad de la noche de Morella. Una vela, en un fondo oscuro que nunca dejó de alumbrar mientras yo construía mi camino, me hacía de guía. Un camino lleno de flores de todos los colores. Había y hay girasoles, muchos girasoles que me susurraban al oído donde se encontraba mi sol cuando las nubes cubrían de nuevo mi corazón. Un camino que abrí tejiendo mis cicatrices con arcoiris hechos de lágrimas y amor.

El camino se ha convertido en un río de fuego, un río de mi fuego. El camino es incierto para mi razón, pero un paseo en barca para mi alma. Amo mi camino. Un camino lleno de fe, pasión y amor. Un camino que construyo a cada segundo, que pinto en cada presente.

Gracias por mi camino, gracias por mi fe, gracias por mi despertar, gracias por mi transformación, gracias por todas mis decisiones, gracias por todos mis procesos, gracias por mi valentía, gracias por mi autenticidad y mi pureza. Gracias por mi nombre, gracias por ser Caterina, gracias por ser.

Dir que m’agrada estudiar, sorprén.

Dir que m’apassiona el magnífic procés/art d’aprendre, inspira.

Dir que tinc il·lusió i ganes per fer el meu examen de dissenys de demà, trenca esquemes.

I així estic, purament jo, ordenada per dins i per fora, adornada d’un elevat grau d’intel·ligència emocional aconseguit amb anys d’experiències, autoreflexió, autodescobriment, autocompassió, autocompromís, errors que agraïsc i a l’instant es converteixen en regals, proves, caigudes, somriures, plors, comprensió, acceptació, gratitud i amor, per damunt de tot AMOR que fa de mi una persona millor a cada instant de la meua vida.

Torne a afirmar que em fa extremadament feliç i em plena d’emoció tindre per segona volta el primer parcial de Dissenys d’Investigació de 3er de Psicologia a l’UJI. Estic disfrutant tant aprenent desde la calma, aprenent equivocant-me i celebrant els errors i els intents constants. Estic aprenent tant respectant els ritmes d’integració d’informació. Disfrute tant d’estar aprenent un llenguatge tan apassionant com és el de les matemàtiques, l’estadística, la probabilitat… Demà serà un nou aprenentatge, passe el que passe, estarà tot bé, i això fa que la Calma siga la meua bandera i em porte en bona direcció. Confie en mi.

Estic tan agraïda de poder estar ací de nou, amb milers de ferramentes emocionals, psicològiques, racionals, espirituals, físiques i artístiques que em permeten estar totalment en el present, totalment VIVA, em permiteixen ser qui governa els meus pensaments i qui governa la direcció de la meua atenció. I saps gràcies a que és deu aquest canvi? A l’entrenament de la vida, a estar desperta, a estar oberta a canviar, a arriscar, a quedar-me, a aprendre de cada persona que es creua al meu camí, d’observar, d’experimentar. Gràcies a la meua disciplina i a la meua pràctica diària de meditació i consciència plena. Gràcies a cuidarme amb pensaments, paraules i actes.

Saps què? Sorprén anar cada dia a classe amb un somriure d’orella a orella i fer que el meu himne siga: GRÀCIES. Sorprén ser Calma en meitat d’Ansietat. I és meravellós poder fer-ho, poder ser estiga on estiga. Pense seguir regant el meu jardí, sense expectatives, sense condicions per a què cada volta puga compartir-lo amb més ànimes que escolten amb el cor. Abans lluitava, abans volia fer canviar tot el que em rodejava, i m’apagava esperant que l’entorn s’encenguera. Ara brille i encenc cada dia la meua llum, cada volta amb més intensitat, amb més amplitud. No per a què em vegen més que a ningú, sinó per a que qui estiga obert a brillar puga veure en mi la seua llum. La meua llum, el meu èxit, el meu amor, les meues paraules, la meua il·lusió… No són meues, són de tots! Tots som u. I si jo brille, tu brilles. T’estime, M’estime!

Gràcies per existir, per llegir-me, per escoltar-te a través de les meues paraules. Gràcies per ser.

Gràcies Déu.

#Caterinaielmón