Autoestima, Respecte i Consciència

El últim dia de classes abans de Nadal de 2017, vaig anar a veure a Sara, la meua professora i tutora durant varios anys a l’Institut de Guadassuar, fins al meu acomiadament a primer de batxiller on em vaig acomiadar a escala acadèmica d’ella, dels meus companys i de l’institut per aventurar-me en un gran repte: fer 2n de batxiller a Indianapolis (EEUU). Davant tot, Sara és una gran persona, i amb els anys ens hem fet grandíssimes amigues.

Eixe dia, jo sols volia veure com estava, donar-li un abraç, estar una estona amb ella xarrant i compartint. Però, moments abans de la meua visita va ocórrer una cosa que em va impulsar a només veure-la sense jo haver-ho planejat, dir-li que volia anar a l’institut a donar xarrades i tallers sobre Autoestima, respecte i consciència. Em va obrir les portes de la seua tutoria: 2n B. Jo volia aportar tot allò que jo havia trobat a faltar durant la meua època adolescent. Tot allò que per a mi és part de l’educació i que per les raons que siga pareix que és menys important que aprendre matemàtiques, ciències, lletres, història… No dic amb açò que no siga important aprendre totes aquestes matèries, però hi ha voltes que si l’entorn, les emocions i el sentit de la nostra vida no estan col·locades al seu lloc, tot això queda en un segon pla i és molt més complicat i dur l’aprenentatge.

Sé que els canvis són lents, i que els docents intenten fer el seu treball el millor que saben, sé que moltes voltes no tenen les ferramentes que necessiten, o que estan saturats. Per eixes raons i moltes més, vull aportar brisa fresca amb la meua experiència personal i professional.

Sabeu què? Els adolescents són una font de creativitat, són una font de caos, estan en processos fascinants de conèixer-se, de canvis, de transformació, i només necessiten que algú els escolte sense jutjar-los (açò és algo que necessitem tots independentment del cicle de la nostra vida en la qual ens trobem), però pareix que és més fàcil dir: deixa’l està en l’època “tonta”, o en l’època del “pavo”. Són persones! I necessiten connectar amb la seua identitat. Jo vull ajudar-los. Jo vull dir-los el que valen. Vull acompanyar-los perquè puguen trobar dins d’ells la seua gran font de bellesa il·limitada.

No tinc expectatives, l’únic que vull és compartir el meu amor amb ells/es. No sé aquest projecte com anirà desenvolupant-se. Però el que sí que sé, és que sols en tres dies que he estat amb ells, alguna cosa s’ha mogut, alguna cosa els ha mogut i tenen ganes de què vaja i jo tinc ganes d’anar. Perquè m’importen, els estime i vull estar ahí per a ells/elles.

Amb molta il·lussió, amb molta passió i amb molt d’amor,

Caterina Colomer Osca

Aquestes són algunes de les fotos del que hem estat treballant:

L’arbre de la gratitud.

Si Jo canvie, Tot canvia.

M’estime i m’accepte com sóc.

Debilitats, Fortaleses, Conflictes…