Reguiny

Homesick en el meu poble es diu reguiny. Reguiny de tu, reguiny de casa, reguiny dels meus.

Si, sóc la primera que pensa que la casa sóc jo, i allà on vaig sóc a casa. Però hui al país veí, malalta, quasi lluna plena i quasi menstruant… T’assegure que em done conter que necessite alguna cosa més que el meu amor.

Em falta el teu abraç, com fa set dies a Castelló. Em falta la teua calor, i que em cuides amb tot el teu amor. La teua carícia als meus cabells, la teua mirada secant la llàgrima que baixa el pendent.

Estàs tan lluny hui, en aquest món mentider, en aquest món d’il·lusió. Si, ho diu la que meditant arriba a qualsevol part del món. Però hui vull la il·lusió, hui vull el teu bes sabor xocolate i torró.

De sobte em trobe millor. Sols dibuixar-te amb paraules, transforma tota distancia i em porta la teua olor.

Homesick en el meu poble es diu reguiny. Reguiny de tu, reguiny de casa, reguiny dels meus.

Caterina

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

w

Connecting to %s