Voramar

He trobat la meua valentia.
He trobat la meua veu.
M’he trobat.

Ara puc compartir sense condicions. Puc estimar sense condicions perquè m’estime sense condicions.

Com anava a volar si tenia por a caure?

Mirant els teus ulls de sobte em veig, et veig. Jo sóc tu, tu eres jo. Els dubtes volen lluny, es converteixen en Sol, en Lluna, en Mar, en Amor, en Vida, en Gratitud, en Confiança, en Bellesa, en Plenitud, en Calma, en Pau, en Ara i Ací.

Gràcies Infinites.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

w

Connecting to %s